Autores
 
Mi cesta
0 artículos
 
Promociones
 

Fills de Djaamu

Fills de Djaamu
Clic para ampliar
Precio: 28,00 €
Disponibilidad: En stock
Autor: Baqué, Lucas
Buscar por autor: Baqué, Lucas
Valoración media: Sin valorar

Cantidad: Añadir a la cesta

Ident. 1050
Formato: 194 páginas
Tamaño: 15 x 21
Encuadernación: rústica
Edición: 2015
D.L.: B- 4685-2015

Després de la traducció al català dels Textos de les Piràmides, i dins d’aquest mateix corpus, Lucas Baqué Manzano aprofundeix en el significat d’un grup de fórmules classificades com apotropaiques, és a dir, una compilació de conjurs màgics destinats a allunyar els potencials perills del món ultraterrenal als quals el faraó difunt s’hi havia d’enfrontar abans de poder renéixer com a parió del déu solar Re. Mostrant-nos l’engranatge intern del discurs màgic i alhora revelant-nos, mercès a una acurada traducció, el que els continguts ens amaguen, aquest especialista destaca la importància del punt de vista psicològic i antropològic en l’anàlisi textual.
De la lectura atenta d’aquest llibre, arribem a entendre la transcendència de la paraula (dita i escrita) en l’àmbit de la religió i de la màgia a l’antic Egipte, sobretot pel que fa al caràcter performatiu que estructura cadascun dels missatges. Missatges carregats d’una forta significació simbòlica, en el si dels quals veiem créixer el mite com l’expressió arquetípica de l’enfrontament primordial entre els elements del caos i de l’ordre.
Serpents, centcames, escorpins, entitats desenvolupant-se dins d’aquest imaginari, es mostren com prefiguracions del terrible: criatures tanmateix sagrades, considerades preexistents, pel fet que ja hi eren al Nun, l’oceà primordial, des de l’origen dels temps. Dins del sistema de creences dels antics egipcis, calia comprendre les particularitats, la naturalesa irreal d’aquests éssers que guaitaven des de l’univers tel·lúric de Djaamu —nom pel qual serà designat el déu de la Terra, Gueb— per tal de poder combatre’ls eficaçment, tot mirant d’apaivagar-ne l’instint danyós. Sense cap mena de dubte, aquest conjunt de fórmules resulta força singular tant des del punt de vista de la tradició textual a l’antic Egipte, com des de l’àmbit de la religió i de les mentalitats a partir del Regne Antic.  

Lucas Baqué Manzano (Barcelona, 1959), és doctor en Estudis Orientals, en l’especialitat d’Egiptologia per les Universitats Autònoma de Barcelona (UAB) i Paul-Valéry, Montpellier III (UPV). Ha treballat com a Chargé de Recherche Associé en el Centre Nationale de la Recherche Scientifique (CNRS), en el laboratori UMR-5052, “Religion et Société dans l'Égypte de l'Époque Tardive”, de la Université Paul-Valéry, Montpellier III. En la actualitat, és membre de l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la Universitat de Barcelona i codirector de la Unitat de Recerca Egiptològica (URE) d’aquest mateix institut. És autor de nombrosos articles apareguts en revistes especialitzades, així com de diverses monografies dedicades a l’antic Egipte, publicades dins les series egiptològiques de Llibreria Mizar, Barcelona. Dels seus últims treballs, cal destacar la primera traducció al català del corpus dels Textos de les Piràmides, obra publicada recentment dins Aula Orientalis Supplementa 28, Ausa, Sabadell, 2012.

 

Article d'Enric Sòria a El País (8 d'Octubre de 2015).

Al CaixaForum de Barcelona es pot veure una exposició, Animals i faraons, dedicada a la plasmació dels animals en la cultura egípcia. La mostra aplega una gran quantitat de peces de valor, provinents del Museu del Louvre, com la filera de babuïns adorant el sol del temple de Luxor, les estàtues sedents de Sekhmet —la deessa lleona— o una gata de bronze de la baixa època que és un prodigi d’elegància i de destresa. Objectes com aquests enlluernaven, amb raó, els degustadors d’art déco més exquisits fa quasi un segle.

La vinculació que els egipcis establiren entre els animals i els déus va sorprendre els grecs i, més tard, els cristians, i es va prestar a malentesos mesquins. En realitat, com explica la comissària de l’exposició, Hélène Guichard, els egipcis “no adoraven els animals, elegien curosament les formes animals per convertir-les en manifestacions de l’essència divina accessibles per als humans”. De la mateixa manera que els cristians no adoren les estàtues de Crist davant de les quals s’agenollen, sinó el Déu que aquestes imatges representen, la temible deessa Sekhmet era representada com una lleona perquè aquest animal expressa millor que cap altre les seues qualitats sobiranes. La devoció s’adreçava a la deïtat per mitjà dels seus símbols terrenys.

Sobre el tema de les relacions entre déus i animals en aquesta civilització s’ha publicat fa poc un llibre en català: Fills de Djaamu, de Lucas Baqué Manzano. Entre els mèrits de l’autor hi ha el d’haver traduït molt bé la recopilació de textos més antiga de la humanitat, el Llibre de les piràmides. Tot i la seua importància en la història de la cultura, és improbable que aquest Llibre s’enlaire en les llistes de best-sellers, però el fet que es puga llegir en català introdueix el nostre idioma en un elenc ben selecte de llengües de cultura. És un honor.

Fills de Djaamu investiga els conjurs del Llibre de les piràmides destinats a les serps. Les serps són animals perillosos, però també se les pot veure com a guardianes dels secrets de l’inframón. El faraó mort ha de travessar els foscos viaranys que les serps custodien i desactivar-ne l’amenaça. Els conjurs que utilitza revelen una visió del món dialèctica, on el conflicte entre l’ordre i el caos es reviu cada dia i on el poder de la paraula és immens. El treball de Lucas Baqué és rellevant per a l’egiptòleg, però també per a l’interessat en les relacions entre mite, ritual i màgia, un nus central de la història de les religions. És un llibre minuciós, exigent i il·luminador.

És a dir, que no serà un best-seller tampoc, però honora la llengua en què està escrit. La setmana passada, en un article, Àngel Quintana parlava de la cultura i la indústria cultural, i arribava a una conclusió clara: la fabricació de productes culturals té importància, sens dubte, però la cultura és força més que una mercaderia. Com l’òliba d’Atena, els llibres de Lucas Baqué són pràcticament invisibles per a la indústria cultural. En canvi, són cultura amb majúscules. En català, ara i ací.

 

Escribir opinión
Nombre:


Opinión: Nota: HTML no soportado

Valoración: Mala            Buena

Escribe el código de la caja de más abajo (anti spam):

No hay más imágenes de este producto.