La importància dels cons és evident, ja que en ells es mencionen nombroses persones d’un alt estatus social o professional que desenvoluparen les seves funcions en una determinada època i que, en morir, foren enterrades en la necròpolis tebana, en una tomba proveïda d’una capella decorada preparada perquè allí residís el seu esperit i pogués d’aquesta manera rebre el culte i les ofrenes quotidianes, així com perquè es perpetués la memòria del difunt per tota l'eternitat. Tot i que un cert nombre d’aquests personatges propietaris de cons funeraris és conegut també per les seves tombes o altres monuments que han sobreviscut, altres, en canvi, només els coneixem a través d’aquests objectes i alguns d’ells gràcies a pocs i escassíssims exemplars que han aconseguit arribar fins l’actualitat. En molts casos, la decoració de les seves tombes ha desaparegut en la pràctica totalitat, i hi queda únicament una simple cavitat excavada en la muntanya sense cap tipus d'inscripció que ens ajudi a la seva identificació. En altres casos, les seves tombes, o el que en queda, romanen en l’actualitat inaccessibles perquè es troben sota d’edificacions modernes.

Quasi la totalitat de cons funeraris s’han trobat fora del seu lloc originari, disseminats per una àmplia zona de la muntanya tebana. En comparació, són molt pocs els exemplars trobats en el transcurs de les excavacions prop de les tombes a les quals van pertànyer. En l'actualitat es troben quasi sempre barrejats amb altres cons intrusos. Per poder assignar un con a una tomba en particular és necessari que es compleixin una sèrie de condicions, i no ens podem limitar únicament a la coincidència del nom del seu propietari (ja que, en determinades èpoques, alguns noms es van utilitzar amb molta freqüència[112]), sinó que és necessari basar-se a més en altres dades coincidents, com per exemple: un o més dels títols, el sobrenom o diminutiu pel qual era també conegut el personatge, el nom del pare o de la mare, de la seva esposa (fig. 20) o la menció d’alguns dels seus fills, filles, etc. Les inscripcions dels cons algunes vegades sols mostren el nom de l'individu sense aportar cap altra dada més que pugui ajudar a la seva identificació. Altres vegades, aquest va únicament acompanyat d’un títol d’ús molt comú, per la qual cosa la seva identificació també resulta impossible, a no ser que la troballa de cert nombre de cons en les proximitats d’una tomba concreta en provin la pertinença.

Fig. 20. Tres cons pertanyents al quart profeta d’Amon, Neferhotep. En el con de l’esquerra sols apareix el seu nom i títol, mentre que en el del mig, i partint d’un disseny similar al primer, s’ha inclòs el nom de la seva esposa Amenhotep ocupant els espais lliures de la inscripció inicial. El tercer exemplar, està compost per dues columnes de textos encarats, a la dreta, dedicat al quart profeta d’Amon, Neferhotep, justificat, i a l’esquerra, a la seva esposa, la senyora de la casa, Amenhotep (d’esquerra a dreta: Paris, Musée du Louvre, N 707/1; Marsella, Musée d’Archéologie Méditerranéenne, 564, 565).

En algunes ocasions, la troballa d’uns quants cons en les rodalies d’una mateixa tomba, les inscripcions de la qual s’han perdut quasi en la seva totalitat, han ajudat a la identificació del nom del seu propietari[113], o bé ens han donat a conèixer o completar alguns dels seus títols[114], així com també han proporcionat el nom d’algun membre de la seva família[115] no mencionat en l’estat actual de les pintures de la tomba. També s’han trobat alguns exemplars de cons en els quals únicament apareix el nom d’una dona[116]. Per tant, és pràcticament impossible associar-lo amb algun altre con pertanyent al possible espòs amb el qual formaria parella i d’aquesta manera poder identificar-lo amb una tomba coneguda, ja que, com és sabut, durant l'Imperi Nou hi havia tombes familiars, i les dones no pertanyents a la reialesa no disposaven de tomba pròpia i eren enterrades en la del seu espòs (si estaven casades) o en la dels seus pares[117] (si no ho estaven).

L’egiptòloga danesa Lise Manniche publicà l’any 1988 un magnífic treball sobre les tombes perdudes en la zona de Tebes[118], analitzant nombrosos fragments de pintures conservades en diferents museus per esbrinar la seva procedència originària. En la seva obra dedicà un interessant capítol als cons funeraris com a ajuda per avaluar el nombre de tombes privades actualment desaparegudes[119]. Manniche analitzà diversos aspectes d’aquests objectes i elaborà per primera vegada un llistat que comprenia 80 tombes únicament de l’Imperi Nou. A aquestes es podien associar poc més d’un centenar de cons funeraris, els quals va designar amb els números del Recueil de Daressy o bé amb els del Corpus de Davies & Macadam[120]. Uns anys més tard, Jiro Kondo, de la Universitat de Waseda, amb motiu de la publicació dels treballs efectuats en unes tombes de la zona de Dra Abu el Naga, elaborà una altra llista basant-se en la de Manniche però afegint 14 tombes més[121], així com 7 tombes pertanyents al període posterior a l’Imperi Nou que Manniche no havia inclòs en la seva publicació[122].

Friederike Kampp, en la seva exhaustiva publicació sobre l’evolució i el desenvolupament arquitectònic de les tombes privades tebanes[123], així com dels canvis que van experimentar durant l’Imperi Nou, també dedica la seva atenció envers aquests objectes elaborant una nova llista amb noves i valuoses aportacions[124]. Kampp, a més d’estudiar detalladament els patis, façanes, superestructures i tipologia de les tombes decorades publicades en l’obra de Bertha Porter i Rosalind L.R. Moss[125], aporta un nou inventari que reuneix més de 500 noves tombes, la gran majoria sense decoració i no recollides anteriorment, i realitza una minuciosa descripció dels vestigis de les seves superestructures, alhora que recopila també les inscripcions i restes de decoració de les capelles funeràries que encara es conserven, i proporciona la seva datació i els dibuixos de les plantes, sempre que li ha estat possible[126]. Gràcies al sistemàtic estudi de Kampp s’han pogut associar set noves tombes amb dotze cons funeraris identificats en el Corpus de Davies & Macadam[127].

En el moment actual, encara que d’una manera provisional, es pot mencionar l’existència d’un total de 613 cons amb estampacions diferents, que comprenen la totalitat de cons publicats en el Corpus de Davies & Macadam i els cons inèdits apareguts posteriorment i publicats fins la data[128]. No s’han tingut en compte 19 cons representats en el Corpus de Davies & Macadam que gairebé amb total seguretat podem considerar que no existeixen[129].

Aquests 613 cons es poden dividir en dos grans grups fàcilment identificables: els pertanyents l’Imperi Nou i els pertanyents a la Baixa Època. El grup pertanyent a l'Imperi Nou està format per un conjunt de 568 cons associats a un total de 426 personatges diferents dels quals únicament s’han pogut identificar 120 propietaris de 122 tombes conegudes i localitzades[130]. Del grup pertanyent a la Baixa Època s’han constatat un total de 45 cons associats a 17 personatges diferents, dels quals, fins al moment, només n’hi ha 9 amb tomba identificada.

Si admetem, com sembla ser evident per les dades que tenim, que cada con o grup de cons pertanyents a un mateix personatge formaven part de la decoració exterior de la seva tomba en la necròpolis tebana, les dades anteriors testimoniegen, com a mínim, la presència de 304 personatges diferents posseïdors de cons funeraris pertanyents a l’Imperi Nou i que en el seu moment posseïen una tomba decorada actualment perduda o que encara no ha estat identificada. És molt probable que el nombre total de tombes decorades a la necròpolis tebana pogués augmentar a més del doble de les fins avui conegudes, tal i com ja ho havia apuntat Manniche i ho havia estudiat posteriorment Kampp en el seu exhaustiu treball, que pot ser corroborat a més pels resultats estadístics aportats per l’estudi particular dels cons funeraris (vegeu fig. 23).

Fig. 23. En aquesta gràfica es mostra una estimació aproximada de la quantitat total de tombes decorades que possiblement es van construir a la necròpolis tebana durant l’Imperi Nou, repartides per les diferents zones, així com la totalitat de tombes identificades, i d’aquestes, les que van utilitzar els cons funeraris.

En el present treball[131] es publica un nou llistat, per ordre numèric, amb la totalitat de tombes de la necròpolis tebana pertanyents a l’Imperi Nou i a la Baixa Època a les quals s’han pogut assignar cons funeraris. La numeració de les tombes remet als números oficials publicats por Porter & Moss i els corresponents als cons a la numeració establerta en el Corpus de Davies & Macadam. Quan aquesta assignació, per falta d’indicis suficientment consistents, no és totalment segura, s’acompanya el número del con amb un signe d’interrogació (?). Els números de cons que apareixen escrits entre claus ({}) indiquen que cal considerar seriosament la possibilitat que aquest tipus de con no existeixi, encara que aparegui representat en el Corpus de Davies & Macadam. La seva inclusió en la llista és purament informativa i no implica que s’hagi de tenir en compte fins que la troballa d’algun d’aquests exemplars pugui ser confirmada. En aquest llistat s’han inclòs també algunes tombes a les quals diversos autors han cregut convenient assignar alguns dels cons coneguts, però, per diverses raons que es mencionen en cada cas, no compartim aquesta assignació.

Relació de tombes tebanes (Porter & Moss) amb cons assignats

Relació de tombes tebanes sense numeració oficial amb cons assignats (numeració segons Kampp 1996).

[112] El nom d’Amenhotep apareix constatat sobre 56 cons funeraris pertanyents a 34 personatges diferents, tots ells coneguts amb el mateix nom.
[113] La troballa d’uns quants cons del tipus D&M 404 pertanyents a Esmen ajudà a Bruyère a la identificació de la tomba TT 325 de Deir el Medina (Porter & Moss 1970, p. 325).
[114] El con núm. D&M 214 ens proporciona el títol de Nebanensu, “governant del summe sacerdot d’Amon”, que apareix només fragmentàriament en la seva tomba TT 204 (Porter & Moss 1970, p. 305), a l’igual que succeeix amb el con núm. D&M 292 pertanyent a Meny, “escriba de l’exèrcit del senyor de les Dues Terres”, propietari de la tomba TT 230 (Porter & Moss 1970, p. 328). També a partir del con núm. D&M 272 coneixem el nom i el títol de Khaemuaset, “sacerdot wab de Amenhotep I”, propietari de la tomba TT 261 (Porter & Moss 1970, p. 344). El mateix succeeix amb Amenemope, “escriba comptable del gra d’Amon i director dels camps”, propietari del con núm. D&M 73 i la tomba TT 297 (Porter & Moss 1970, p. 379). També pels cons núm. D&M 13, 118, 119 i possiblement el núm. D&M 207, sabem que Kamose, anomenat també Nentauaref, propietari de la tomba TT 398, va ostentar el títol de “nen de l’harem reial” (Porter & Moss 1970, p. 443). El con núm. D&M 401 de Nebseny ens aporta el títol de “supervisor dels orfebres” que no apareix en les escasses restes trobades a la seva tomba TT 401 (Porter & Moss 1970, p. 444). També el con D&M 110 pertanyent a Amenemhat ens il·lustra sobre el títol de “servidor del ka” que ostentava el seu propietari i que no apareix en la seva tomba TT A1 (Porter & Moss 1970, p. 447).
[115] Pel con núm. D&M 445 pertanyent a Seshonq, propietari de la tomba TT 27, coneixem el nom del seu pare, Harsiesi (Porter & Moss 1970, p. 43). El mateix succeeix amb els noms de dues de les esposes de Mentuemhat, propietari de la tomba TT 34, en què el seu con D&M 420 menciona Shepetenmut i els cons D&M 419 i 485 a Eskhons (Porter & Moss 1970, p. 56). També pel con núm. D&M 162 de Qenamon, propietari de la tomba TT 162, sabem que la seva esposa es deia Muttuy (Porter & Moss 1970, p. 275). Així com pel con núm. D&M 104 pertanyent a Nebamon, propietari de la tomba TT 146, coneixem els títols i el nom de la seva esposa, Suitnub, encara que l’existència d’aquest con actualment no ha pogut ser comprovada (Porter & Moss 1970, p. 258).
[116] En total són 10 cons pertanyents a un total de 8 dones sense espòs identificat: Amosis (cons núm. D&M 18, 112 i 360); Amenhotep (con núm. D&M 52); Senseneb (con núm. D&M 75); Tay (con núm. D&M 295); Itef (con núm. D&M 303); Baket (con núm. D&M 323); Sitamon (con núm. D&M 572) i Meryptah (con inèdit al Corpus núm. A06 que substitueix el con núm. D&M 416 que no existeix. Vegeu Vivó & Costa 1998, p. 67).
[117] Whale 1989, p. 240.
[118] Manniche 1988.
[119] Manniche 1988, p. 3-12. Capítol 1: “An evaluation of the Number of Theban Private Tombs Now Lost”.
[120] En la publicació de Manniche, alguns dels cons atribuïts a tombes conegudes són anomenats únicament pel seu número de referència del Recueil de Daressy publicat l’any 1893, sense tenir en compte que el Corpus de Davies & Macadam, d’edició molt més recent, recollia també tots aquells exemplars anteriorment publicats. En altres casos són mencionades ambdues referències.
[121] Kondo 1992, p. 119-121. En tres de les 14 noves tombes llistades por Kondo (TT 50, TT 65 i TT 172) no hi ha cap prova ferma per poder atribuir-los els cons proposats per l’autor, així com el con assignat a la tomba TT 317 de Tutnefer s’ha d’atribuir a la tomba TT 104 d’un personatge del mateix nom.
[122] Curiosament, Kondo, seguint a Manniche, també utilitza els mateixos números de Daressy sense adonar-se que tots aquests cons apareixen recopilats en el Corpus de Davies & Macadam.
[123] Kampp 1996.
[124] Kampp 1996, p. 67.
[125] En l’obra de Porter & Moss es recull la descripció de les escenes i la bibliografia més important coneguda fins el moment de la seva publicació, d’un total de 457 tombes decorades (TT 1 - TT 409), i se n’inclouen 48 sense número oficial, conegudes i visitades pels primers egiptòlegs i viatgers en els segles XIX i XX, però la localització actual de les quals es desconeix. Kampp afegeix cinc tombes conegudes amb número oficial (TT 410 - TT 415) i quatre més publicades per Manniche, l’emplaçament actual exacte de les quals es desconeix (E 1 - E 4). En la seva publicació, Kampp no descriu les tombes de Deir el Medina per considerar que aquesta necròpolis per ella mateixa forma part d’un conjunt que difereix substancialment de la resta de tombes de la necròpolis tebana (Kampp 1996, p. 3 n.4).
[126] Kampp aporta en total 551 tombes més que no disposen fins al moment de número oficial, numerades extraoficialment entre guions de la -1- a la -551-.
[127] Tomba núm. -62- de Kampp amb el con D&M 31 pertanyent al portador de l’incensari de Sa Majestat i cap de la vigilància, Es; Tomba núm. -127- de Kampp amb els cons D&M 27 i D&M 33 pertanyents a Amenhotep i a la seva esposa Ba; Tomba núm. -171- de Kampp amb el con D&M 508 de l’escriba comptable del gra del senyor de les Dues Terres, Uesi; Tomba núm. -243- de Kampp amb el con D&M 280 pertanyent al cap dels medyau, Neferkhaut; Tomba núm. -286- de Kampp amb els cons D&M 193 i 232 pertanyents a Abau i Nedjem; Tomba núm. -396- de Kampp amb els cons D&M 10, 40, 65 i l’inèdit al corpus núm. A11 pertanyents a l’escriba reial Amenhotep fill de Hapu; i la tomba núm. -398- de Kampp al con D&M 37 pertanyent a Ty, guardià de la morada d’Amon, i a la seva esposa Mery.
[128] Fins el moment es coneixen 21 estampacions inèdites al Corpus, una d’elles sobre un tovot.
[129] Els cons núm. D&M 44, 69, 70, 115, 137, 169, 196, 225, 250, 261, 269, 274, 310, 396, 409, 410, 416, 460 i 473 han estat en principi considerats com inexistents, ja que no s’ha pogut trobar fins ara cap exemplar conservat en cap museu ni col·lecció egípcia coneguda. Vegeu també la nota 88.
[130] Dos personatges, User i Tutnefer, posseïen cadascun dues tombes.
[131] Aquest article forma part d’un treball més extens en el qual es donarà la transliteració, traducció, troballes, localització actual, bibliografia i comentaris de tots els cons funeraris coneguts.
[132] D’aquests dos tipus d’estampacions de Tutmosis, no se n’ha trobat cap sobre objectes de forma cònica, sinó únicament sobre tovots.
[133] Kondo atribueix el con núm. D&M 301 a la tomba TT 50 i cita en la bibliografia a Stewart, que posa en dubte l’atribució a la TT 50, encara que es tracti d’un personatge amb el mateix nom (Kondo 1992, p. 119; Stewart 1986, p. 60). No hi ha cap prova concloent que aquest con pertanyi a aquesta tomba, tot i la troballa d’un exemplar en el seu pati. El propietari del con D&M 301 posseeix a més dos altres cons, núm. D&M 302 i D&M 359, i en total són coneguts en diferents museus al menys 76 exemplars. Tampoc coincideixen ni els títols ni el nom de l’esposa de Neferhotep: Amenhotep en els cons i Rennutet en la tomba (veure fig. 20).
[134] Kondo, seguint a Manniche, atribueix el con de Daressy núm. 205 a aquesta tomba (Manniche 1988, p. 11; Kondo 1992, p. 119). Aquest con es correspon amb el núm. D&M 417 del Corpus i pertany al segon profeta d’Amon, Amenhotep, el nom complet del qual era Amenhotep-si-se, que va viure en temps de Tutmosis III i fou propietari de la tomba TT 75 de la necròpolis de Xeikh Abd el Gurna. Kondo apunta també la possibilitat de la pertinència del con núm. D&M 526 d’Amenemonet a la tomba TT 58 únicament per la coincidència del nom amb el fill del propietari de la tomba.
[135] Vegeu la tomba TT 131 pertanyent també a User, construïda molt probablement amb anterioritat al seu ascens al càrrec de visir (Kampp 1996, p. 420).
[136] Kondo atribueix, amb reserves, el con núm. D&M 171 a la tomba TT 65 pertanyent a Nebamon (Kondo 1992, p. 119). El propietari del con es diu Nebuer i no coincideix amb el nom del propietari de la tomba ni tampoc amb els seus títols. És possible que aquesta atribució es degui a una lectura equivocada del nom del personatge en el con, havent considerat la paraula Amon, pertanyent al seu títol, com si formés part del nom: (1) (2)  (3)  “el venerat davant Ossiris, guardià de la casa del primer sacerdot d’Amon, Nebuer, justificat”. Les fitxes d’aquest con que es conserven en el British Museum i en el Museu del Louvre confirmen aquesta lectura. La tomba de Nebuer no ha pogut ser identificada encara.
[137] Tutnefer posseïa dues tombes, la TT 80 i la TT 104. En la tomba TT 80 s’hi trobarien els cons núm. D&M 492 i l’inèdit A.07, mentre que el con núm. D&M 176 estaria allotjat en la façana de la tomba TT 104.
[138] Vegeu a més la tomba TT 80 pertanyent també a Tutnefer.
[139] El con núm. D&M 312 pertany a Senseneb, esposa de Nebseny.
[140] L’atribució del con núm. D&M 325 a la tomba TT 118 es deu únicament a la similitud de títols i idèntic nom de propietari. No obstant això, Sethe identifica aquest con, possiblement per la seva estampació rectangular, amb un personatge del mateix nom propietari de la tomba TT 89 i dels cons D&M 285 i 286 (Sethe 1906-09, p. 1025:306b).
[141] Segona tomba d’User. Vegeu a més la tomba TT 61 preparada amb anterioritat per aquest mateix personatge .
[142] Inexplicablement, Kondo atribueix a aquesta tomba TT 172 els cons núm. D&M 357 ? i 362 (Kondo 1992, p. 120). No hi ha res que pugui confirmar aquesta asseveració i la bibliografia mencionada no aporta cap prova, únicament que Carter va trobar un con del tipus D&M 362, juntament amb altres, en la tomba TT 47 (Carter 1903, p. 178). Tampoc coincideixen els noms dels propietaris dels dos cons Mentunakht (D&M 357) i Mentuenhutnetjer (D&M 362) amb el del propietari de la tomba Mentuyuy.
[143] Lise Manniche, seguida per Kondo, atribueix a aquesta tomba el con núm. 231 del Recueil de Daressy copiat d’un exemplar defectuós i atribuït erròniament a un tal Horemheb (Manniche 1988, p. 11; Kondo 1992, p. 120; Daressy 1893, p. 293). El con dibuixat per Daressy correspon sense cap mena de dubte al núm. D&M 548 pertanyent a un personatge anomenat Iamunedjeh, per la qual cosa no es pot atribuir aquest con a la mencionada tomba TT 207.
[144] F. Kampp associa el con núm. D&M 488 al primer propietari d’aquesta tomba, anomenat probablement Amenhotep (Kampp 1996, p. 67, 507-509). A causa del mal estat de conservació del con representat en el Corpus de Davies & Macadam, la lectura del nom de Amenhotep és molt dubtosa i ja fou posada en qüestió per Chassinat, i més recentment per Pernigotti, en estudiar dos exemplars del Museo Civico Archeologico de Bolònia (Eg 3404 i Eg 3405) i llegir el nom del seu propietari com Qenamon (Chassinat 1910, p. 157-158; Pernigotti 1978, p. 119-123; Pernigotti 1994, p. 21-22, Tav. II i VIII). No obstant això, tot i el que s’ha mencionat anteriorment, Kampp assegura haver trobat un con del tipus D&M 488 en la tomba TT 232, en què indiscutiblement es llegeix el nom d’Amenhotep.
[145] J. Kondo atribueix erròniament el con núm. D&M 176 de Tutnefer a aquesta tomba (Kondo 1992, p. 121). No hi ha dubte que aquest con estava associat a la tomba TT 104, en el pati de la qual A.G. Shedid va trobar, entre altres exemplars d’aquest mateix personatge, 68 cons i dos tovots amb aquesta mateixa estampació (Shedid 1988, p. 174, Abb.8, Taf. 41:j, 41:k).
[146] L’atribució del con núm. D&M 33 a la tomba anònima TT 333 es deu a Kondo a partir de la troballa de 3 cons en aquesta tomba i 18 en la tomba veïna W-4. Al mateix temps, Kondo menciona que aquests cons podrien pertànyer a qualsevol de les dues tombes mencionades, o bé a alguna altre tomba desconeguda, encara que s’inclina a pensar que Amenhotep podria ser el propietari de la tomba TT 333 (Kondo 1992, p. 113-114). Per la seva banda, Kampp, assigna a la tomba W-4 el número -127- i li atribueix el con D&M 33 (Kampp 1996, p. 577-578, 689-691).
[147] Tomba situada a Deir el Medina (Bruyère 1929, p. 12-20, fig. 10, 27; Bruyère 1934, p. 89).
[148] Tomba situada a Deir el Medina (Bruyère 1927, p. 17-27, fig. 9; Bruyère 1929, p. 38, fig. 24, 120; Bruyère 1934, p. 53, 89).
[149] Kampp menciona la possibilitat que el con núm. D&M 64 pertanyent a Tutemheb anomenat Unirsu pugui associar-se a la tomba núm. A.4, l’emplaçament actual de la qual es desconeix (Kampp 1996, p. 615). Porter & Moss mencionen el propietari de la tomba com Siuser però un estudi posterior realitzat per Manniche rectifica el nom del seu propietari com Uensu. Tanmateix, menciona el con núm. 62 del Recueil de Daressy, que correspon al núm. D&M 64, però pensa que es tracta d’un altre personatge diferent al del propietari de la tomba núm. A.4 (Manniche 1988, p. 62-87 i n.100).
[150] Kampp únicament li atribueix el con D&M 33 a aquesta tomba (Kampp 1996, p. 689-690).
[151] N. Strudwick va trobar en total 106 cons del tipus D&M 557 pertanyent a un tal Amenhotep, en el pati comú de les tombes TT 294, 253, 254 i d’una quarta tomba anònima, denominada tomba “D” que correspon a la número -336- de Kampp. Strudwick suggereix la possibilitat de que aquests cons d’Amenhotep podrien formar part d’aquesta darrera tomba (Strudwick & Strudwick H 1996, p. 4-5, 155).
[152] Kampp únicament li atribueix a aquest personatge els cons D&M 10, 40 i 65 (Kampp 1996, p. 67). El con A11 inèdit al Corpus pertany a una col·lecció privada (Vivó & Costa 1998, p. 69-70 fig. 23).

JAUME VIVÓ
jvivo@abaforum.es
Membre de la SCE