En gairebé totes les col·leccions d’antiguitats egípcies que es conserven en museus i col·leccions privades de tot el món hi ha uns objectes de fang cuit, normalment de forma cònica, que tenen en la seva base una estampació composta per textos jeroglífics de caràcter funerari (fig. 1). Aquests objectes, potser pel seu aspecte tosc i la seva aparença no massa atractiva, ( la majoria de vegades no estan ni tan sols exposats en les vitrines d’aquests museus ) queden relegats a ocupar simplement un espai en els magatzems de la institució en qüestió[1]. En altres casos, de les moltes dotzenes d’exemplars diferents que es conserven, únicament és possible pel visitant contemplar un o dos exemplars exposats en les seves vitrines[2], amb l’única i curta menció de: «cons funeraris» . S’ha de destacar que, moltes vegades, són els museus més modests, potser per la mancança de peces de gran prestigi, els que n’exposen més exemplars, encara que sempre hi ha l’excepció, i museus amb grans col·leccions d’art egipci, com poden ser el Muse o Egizio de Torí o el Metropolitan Museum de Nova York, exposen en les seves vitrines gairebé la totalitat d’aquest tipus de peces.
Fig. 1. Vista frontal i lateral d’un con funerari del “Cap del bestiar d’Amon, Amenhotep. Fill de Nefer, justificat”. Núm. 184 del Corpus de Davies & Macadam (Barcelona, col·lecció privada).
 |
[*] Aquest article ha estat publicat originalment i amb un altre format dins Nilus, Butlletí de la Societat Catalana d'Egiptologia, nún. 11 (2002) pàgs. 5-30, i forma part d’un treball més ampli que el seu autor està portant a terme.
[1] A Egipte, per exemple, dels molts centenars d’objectes d’aquest tipus que conserva l’i mmens Museu Egipci d’El Caire, no n’hi ha cap d’exposat en les seves vitrines perquè els seus visitants els puguin conèixer i contemplar ; el mateix succeeix en el Museu Egipci de Luxor o en força institucions europees i americanes, que, tot i disposar-ne d’una gran quantitat, tampoc en tenen cap exemplar exposat. Com a exemple podem citar el Museu de Fine Arts de Boston o el Museu de Brooklyn de Nova York.
[2] Com per exemple és el cas del Museu del Louvre de París, el British Museum o la col·lecció Petrie conservada en l’University College de Londres, que posseeix una de les col·leccions més grans de cons funeraris, encara que en aquest cas particular, i potser per manca d’espai, no estan a la vista dels visitants. No obstant això, aquesta institució té actualment en la seva pàgina web més de 80.000 registres amb 92.000 imatges gairebé de la totalitat d’objectes que conserva (http://www.petrie.ucl.ac.uk).
JAUME VIVÓ
jvivo@abaforum.es
Membre de la SCE |
