Els cons funeraris amb inscripcions fan la seva aparició a principis de la dinastia XVIII, possiblement sota el regnat d’Amosis, tal i com ho testimoniarien els cons de Tot[105], summe sacerdot d’Amon d’aquest rei, que sembla ser l’única font d'informació al voltant d’aquest personatge. D’aquesta època data també un altre con pertanyent a un altre summe sacerdot d’Amon, anomenat Minmontu[105], la tomba del qual no s’ha pogut trobar, tal com ocorre amb el seu predecessor. De l’època de Tutmosis I s’han trobat d6versos exemplars pertanyents a coneguts alts funcionaris del seu regnat[107]. La utilització dels cons funeraris es va generalitzar durant els regnats successius al llarg de tota la dinastia XVIII i –exceptuant l’època d’Amarna– fins a inicis de la dinastia XIX, on, a partir de Setus I, el seu ús va minvar ostensiblement, i aquests elements es van fer servir per decorar únicament unes quantes tombes durant l’època ramèssida[108] i van desaparèixer quasi completament en les dinasties posteriors[109] (fig. 21).

Fig. 21. En aquesta gràfica es mostra la quantitat total de tombes identificades de la necròpolis tebana decorades durant l’Imperi Nou i distribuïdes per regnats, des d’Amenhotep I fins a Setus II, així com la seva relació amb la utilització dels cons funeraris com element religiós-decoratiu.

Els cons funeraris tornen a ressorgir en la zona de l’Assassif, per decorar les impressionants tombes dels personatges més notables de l’administració tebana, durant les dinasties XXV[110] i XXVI[111]. A partir d’aquest moment, la utilització dels cons funeraris com element característic de les tombes tebanes desaparegué de manera definitiva.

Un cert nombre de cons coneguts s’ha pogut datar amb força precisió a partir de la lectura dels seus textos inscrits i s’ha pogut associar a una tomba o monument datable. El criteri de datació més fiable és quan amb tota seguretat els cons poden ser atribuïts a un personatge conegut amb tomba pròpia identificada en la necròpolis tebana. També es pot establir la datació d’un con quan el seu propietari està d’alguna manera associat a altres monuments datats o a algun altre personatge, que sense tenir una tomba identificada, és conegut també per altres monuments. Un altre criteri que es pot establir és quan els títols del propietari d’un con estan associats a algun rei concret, encara que no poden tenir-se en compte els títols que estan associats a la memòria d’un rei difunt, ja que aquests cultes perviuen al llarg de regnats posteriors. A manca de millors evidències, també pot ser vàlid –encara que no definitori– com a indici de datació el fet que el nom d’un personatge sigui homònim al del rei governant en el moment del seu naixement.

[105] Cons núm. D&M 535, 536 i 537, on en el primer apareix el cartutx de Nebpehtyre Amosis i en els altres dos, amb el nom menys usual de Heqatauy.
[106] Con núm. D&M 245 (veure Lefebvre 1929, p. 227-228).
[107] Cons núm. D&M 85 i 86 pertanyents a Bak, intendent en cap de Tutmosis I. Con núm. D&M 103 d’Akheperka, portador d’armes de Tutmosis I. Cons núm. D&M 342 i 343 pertanyents a Sen que succeí en el tercer any de regnat de Tutmosis I a Turo com a virrei de Kuix, propietari també del con núm. D&M 575. Con núm. D&M 438 de l’escriba Paenre, supervisor del bestiar de Tutmosis I. De cap d’aquests personatges anomenats s’ha pogut trobar encara la tomba, que amb tota seguretat es trobaria en la necròpolis tebana. En canvi, altres personatges, posseïdors de cons funeraris, han pogut ser associats a tombes pertanyents a aquest període: Kamose, anomenat Nentauaref, nen de l’harem reial i cap dels sacerdots wab d’Amon, propietari de la tomba TT 398 i dels cons núm. D&M 13, 118 i 119. El director del tresor Tutnefer, propietari del con núm. D&M 516 i de la tomba A.10 actualment desapareguda, o possiblement també un personatge anomenat Uesi que ostentà el títol d’escriba i comptable del senyor de les Dues Terres, posseïdor del con núm. D&M 508 i propietari de la tomba número -171- de Kampp (Kampp 1996, p. 719-720).
[108] Com per exemple Amenemope, sacerdot d’Amon sota Ramesses III i Ramesses V, propietari de la tomba TT 148 i del con D&M 135; Hatiay, escriba del temple de Montu i cap dels sacerdots de tots els déus de Ramesses VI, propietari de la tomba TT 324 i del con D&M 471.
[109] Com per exemple Hor, profeta d’Amon i secretari de palau sota Seshonq IV propietari dels cons D&M 25 i 26, la tomba del qual encara no s’ha pogut identificar.
[110] Com per exemple, Ramose, supervisor del tresor del senyor de les Dues Terres que va servir en els regnats de Taharqa i Psamètic I, propietari de la tomba TT 132 i del con D&M 3.
[111] Com per exemple Mentuemhat, quart profeta d’Amon, propietari de la immensa tomba TT 34 i dels cons D&M 411, 418, 419, 420, 449, 461, 472, 485, 486 i 604 del Corpus de Davies & Macadam, en el qual, d’altra banda, també apareixen els números D&M 409, 410, 460 i 473 que no existeixen. Mentuemhat és el personatge que posseeix el major nombre de cons amb estampacions diferents.

JAUME VIVÓ
jvivo@abaforum.es
Membre de la SCE