Els cons funeraris egipcis són uns objectes fets de fang, modelats a mà i posteriorment cuits al forn que s’han trobat i se segueixen trobant en l’àmplia zona de la necròpolis tebana.
Des de Champollion[3], que va ser la primera persona fa més de 175 anys de la qu al tenim constància que mencion és aquests objectes, fins a qualsevol missió arqueològica que estigui actualment treballant en les diferents zones de tombes de Dra Abu el Naga, Xeikh Abd el Gurna, El Khokha, El Assassif, etc., en la vorera occidental de l’actual Luxor, mencionen troballes d’aquest tipus d’objectes[4].

Els cons funeraris, trobats normalment en gran quantitat escampats per terra al voltant de les tombes i fora del seu lloc originari, foren aviat objecte de curiositat i especulació per part dels primers egiptòlegs a mitjan segle passat, per intentar trobar-ne la utilitat i el significat, discussió que actualment encara està molt lluny de ser resolta satisfactòriament.

Fig. 2. Vista frontal i lateral d’un con funerari de secció rectangular pertanyent al “Portador del segell del rei del Baix Egipte, quart profeta d’Amón, Kaemamun (Amunemka). El seu fill, el segon profeta de Menkheperre (Tutmosis III), Seked”. Núm. 590 del Corpus de Davies & Macadam (Liverpool Museum, 16.4.61.114).

Com ja s’ha comentat, aquests objectes de fang estaven modelats a mà sòlidament i tenen generalment forma cònica amb la base circular, però també n’hi ha alguns que tenen forma piramidal amb la base quadrada o rectangular (fig. 2). Alguns dels exemplars més grans van ser modelats enrotllant en forma d’espiral una capa gruixuda de fang[5], o bé tenen l’interior buit[6]. Les seves mides oscil·len entre 10 i 35 cm de longitud, amb una base d’entre 5 i 10 cm de diàmetre o costat. La importància principal d’aquests objectes, tot i que no hem de prescindir de la seva forma, radica en la base, que és on es troben inscrits una sèrie de textos jeroglífics en relleu, estampats quan el fang encara era tou i abans de la seva cocció. L’estampació es feia mitjançant una única matriu tallada en relleu enfonsat, probablement feta al damunt de fusta o pedra[7] i que servia per estampar tants objectes iguals o similars com fossin necessaris per la seva finalitat. S’ha trobat una gran quantitat de cons amb una estampació idèntica pertanyents a un mateix personatge[8] i realitzada sempre amb la mateixa matriu, amb l’única diferència de la qualitat del fang o la cura en realitzar l’estampació i el seu estat actual de conservació. En alguns casos, no obstant això, s’ha pogut determinar l’ús de dues matrius diferents però molt similars entre elles, en què només s’aprecien alguns lleugers canvis en els signes jeroglífics en els cons pertanyents a un mateix personatge[9]. En relació a les diferències de grandària, longitud i gruix d’aquests objectes amb estampacions idèntiques, aquestes es deuen únicament a la cura i atenció dels artesans encarregats del seu modelat, i no són en cap cas trets característics d’un regnat o època en particular. En la majoria de casos, la longitud total podia variar bastants centímetres[10] i, en canvi, en altres, les mides solien ser bastant similars, amb diferències d’un o dos centímetres. En la majoria d’aquestes peces, sobretot en les que tenen forma cònica, s’aprecien notablement les marques dels dits al voltant del tronc, habitualment de la mà esquerra, deixades quan se subjectava el con amb aquesta mà, mentre que amb la dreta s’aplicava el motlle o matriu sobre la seva base, pressionant en el fang encara tou.

La qualitat i llegibilitat de les inscripcions es deu a nombrosos factors; primerament, es deu a l’estat actual de conservació que depèn directament de les vicissituds que hagi sofert l’objecte en qüestió fins arribar a nosaltres, seguint per la qualitat en l’elaboració de la matriu, la profunditat de la inscripció, la grandària i el detall de cadascun dels signes que componen el relleu, la cura a l’hora de fer l’estampació, així com la qualitat del fang utilitzat i la seva cocció posterior. La majoria d’aquests objectes presenten un lleuger to vermellós en la seva part externa, mentre que, en major o menor mesura, la seva part interna és de color negre (fig. 3). Aquesta variació de color la produeix, sense cap mena de dubte, l’efecte de les altes temperatures durant la cocció irregular del fang.

Fig. 3. Detall de dos fragments de cons funeraris on s’observa l’ennegriment del seu interior degut a la cocció irregular del fang. (Barcelona, col·lecció privada).

Les inscripcions estampades en aquests objectes mostren, juntament amb les fórmules funeràries de rigor, el nom i els títols de nombroses persones que, o bé perquè s’han trobat les seves tombes o bé per altres documents, sabem que van ser enterrades en l’extensa necròpolis tebana des de la dinastia XVIII fins a la XXVI. L’ús d’aquests objectes presenta un seguiment desigual que es va perllongar al llarg de més de 1.000 anys.

Juntament amb les troballes dels anomenats cons funeraris i en el seu mateix context topogràfic, també s’han trobat, però en menor quantitat, altres elements de fang cuit que presenten diferents formes i mides. Alguns, de configuració rectangular, semblants als tovots utilitzats en la construcció (fig. 4), altres, de diferents formes triangulars amb els costats rectes o més o menys corbs, i de diferents gruixos i mides, però tots amb estampacions iguals a les que apareixen en els cons en un o dos dels costats. Des dels inicis de l’egiptologia, aquests objectes han despertat també l’interès dels estudiosos, i han estat descrits, i en alguns casos discutits, en força treballs publicats[11], encara que mai s’ha arribat, d’una manera sistemàtica, a un intent de recopilació i catalogació d’aquests objectes juntament amb les seves estampacions pel seu posterior estudi en profunditat[12].

Fig. 4. Dos tovots angulars de forma rectangular amb quatre empremtes idèntiques en dos dels seus costats. El de l’esquerra pertanyent a Ruru, cap dels Medjai (Londres, British Museum, 35697), i el de la dreta al sacerdot wab en cap, Denreg (publicat per Pernigotti, Nuova Collezione, tav. IX, Bolònia, Museo Civico Archeologico, Eg 3389). Núms. 158 i 45 respectivament del Corpus de Davies & Macadam.

En les excavacions portades a terme a Tebes Oest, sobretot en els cementiris de l’Imperi Mitjà, al voltant de les tombes de les dinasties XI i XII, també s’han trobat nombrosos objectes de forma cònica, però aquests, a diferència dels que pertanyen a l’Imperi Nou, no tenen cap tipus d’inscripció, són generalment d’un volum més gran i, en alguns casos, poden arribar a mesurar més de mig metre de llargària[13]. Alguns exemplars trobats presenten en el centre de la seva base una petita cavitat circular[14].

Un gran nombre d’aquests objectes amb estampacions de textos jeroglífics de caràcter funerari han conservat lleugers restes de pintura. Normalment, la part que correspondria al tronc estava pintada en la seva totalitat de color blanc, i la part circular de la base, de color vermell[15], tot i que, en un cert nombre de peces, s’han trobat restes de color blau[16] i, en alguns casos, de groc[17] o d’ocre[18]. Els elements similars als tovots generalment estaven pintats de color vermell.
Possiblement, tenint en compte la forma i els colors mencionats, des d’un principi s’ha volgut veure en aquests objectes, per part d’alguns autors, models de simulacres d’aliments, com pot ser el popular pa cònic (assimilat al color blanc) i trossos més o menys iguals de carn (de color vermell), que, segons aquests autors, es dipositarien en les capelles funeràries de les tombes com ofrenes alimentàries per acompanyar el difunt en el seu viatge al Més Enllà, semblants als simulacres trobats per Hermann Junker durant les seves excavacions en la necròpolis de l’Imperi Antic a Guiza[19].

[3] Champollion 1827, p. 164.
[4] Com a exemple podem dir que en les campanyes d’excavacions portades a terme per la Universitat de Cambridge durant els anys 1996-1998 en la tomba TT 99 pertanyent a Senneferi, es van trobar 7 tovots amb inscripcions, 231 cons funeraris i 402 fragments de cons. (Aquesta informació ha estat donada molt amablement en una comunicació personal de Nigel Strudwick).
[5] Stewart 1986, p. 23.
[6] Gauthier 1908, p. 123.
[7] En la introducció de l’obra de Georges Daressy relativa als cons funeraris, es fa menció de la poca quantitat de segells que servien per estampar els textos, i se cita textualment: “...le Musée de Gizèh n’en possède qu’un seul exemplaire, celui de Neb-mehit (nº 243). Il est en schiste et une grenouille en forme la poignée” (Daressy 1893, p. 270). L’estampació anomenada per Daressy també va ser recollida per Norman de Garis Davies i publicada en un corpus d’inscripcions per M.F.L. Macadam amb el número 504 (Davies & Macadam 1957), del qual es coneixen alguns exemplars, però l’existència d’aquest motlle o matriu en l’actual Museu Egipci d’El Caire no s’ha pogut comprovar. També Émile Chassinat parla de la compra d’un motlle de pedra calcària i diu: “Fragment de cône en pierre calcaire acheté à un paysan, à Drah abou’l Neggah. Les cônes en pierre sont fort rares. Ce spécimen est le seul que j’ai réussi à me procurer pendant un séjour de plusieurs mois dans la nécropole thébaine. L’inscription est gravée en creux” (Chassinat 1910, p. 161:XX). Aquest mateix objecte va ser publicat de nou per Henri Gauthier, aparentment sense adonar-se de l’anterior publicació per part de Chassinat. Gauthier descriu aquest objecte com: “Moule de cône funéraire en calcaire dur. Hauteur 0 m 05 cent.; diamètre de la face inscrite: 0 m 068 mill. à 0 m 070 mill. Le creux qui servait à bien tenir en main le moule au moment de frapper l’empreinte sud l’argile du cône est trés nettement caractérisé...” (Gauthier 1916, p. 131:9). Tot i que en l’edició del Corpus, Macadam no va poder comprovar l’existència d’aquest motlle, el va incloure amb el núm. 219, i en el seu Preface diu que Davies no ho va tenir en compte ja que estava convençut que aquests motlles, per les marques deixades en les estampacions, estarien realitzats sobre fusta. Actualment aquest con de pedra calcària es troba conservat en els fons de l’Institut Français d’Archéologie Orientale (IFAO) d’El Caire a l’espera d’una nova i detallada publicació. (Aquesta informació ha estat facilitada molt amablement per François Leclère).
[8] L’any 1903, Mond va trobar, entre d’altres, un total de 267 cons del tipus D&M 187 pertanyents a Qenamon al voltant de la tomba TT 93 (Mond 1904, p. 98). Gauthier va trobar durant 1917-18 300 cons més del tipus D&M 501 pertanyents a Sobekmose, propietari de la tomba TT 275 (Gauthier 1919, p. 174). Vegeu també la nota següent.
[9] Durant les excavacions realitzades per Heike Guksch en la tomba TT 87 de Minnakht, es va trobar un total de 261 exemplars del con núm. D&M 177, en què es pot apreciar l’ús de dues matrius diferents amb mínimes variacions entre si (Guksch 1995, p. 24).
[10] Per exemple: les mides totals de longitud dels 261 cons anomenats en la nota precedent oscil·len entre 172 i 260 mm (regnat de Tutmosis III). Les mides dels cons del tipus D&M 45 pertanyents a Tot oscil·len entre 90 i 240 mm (regnat d’Amenhotep II); del tipus D&M 468 pertanyents a Pabasa, entre 160 i 220 mm (regnat de Psamètic I).
[11] Description de l’Égypte, Vol. II, Pl. 48(6-9); Lepsius 1849-1859, Vol. III, Pl. 25 bis; Borchardt, Königsberger & Ricke 1934, p. 25-35; Bruyère 1952, p. 31(3), 32 fig. 98, 37(62); Hari 1983, p. 51-57; Reeves 1986, p. 169-170, fig. 3, taf. 21-22; Dorman 1991, p. 22, 26, 69. pl. 29; Gaál 1993.
[12] Per un excel·lent treball sobre la construcció amb tovots en general durant l’antic Egipte i que anomena de manera breu aquests objectes amb estampacions, vegeu Spencer 1979, p. 140-141, 146, pl. 37.
[13] Winlock 1928, p. 6-7, figs. 1, 4-5; Daressy 1926, p. 1-22; Mond & Myers 1937, p. 58-59, pl. XXII, fig. 6; Arnold 1971, p. 17, 47 y 56, taf. XXVIII-XXIX; Arnold 1976, p. 19-21, 23, 31, 33 y 34; Loyrette, Nasr & Bassiouni 1994, p. 115-126.
[14] Gauthier 1908, p. 123. “... nous avons recueilli un certain nombre de cônes qui n’avaient jamais porté d’inscription, et une quarantaine d’autres qui, non seulement avaient la base absolutement exempte d’inscriptions, mais encore ne l’avaient pas plane comme les outres: au centre était une cavité peu profonde, circulaire et d’environ 0 m. 02 cent. De diamètre, si bien que, vus de face, ces cônes se présentaient sous l’aspect suivant  .”
[15] Sayce 1905, p. 164; Bruyère 1924, p. 62; Bruyère 1927, p. 18.
[16] Daressy 1893, p. 270; Northampton, Spiegelberg & Newberry 1908, 35; Bruyère 1924, p. 62.
[17] Collins menciona la troballa en el pati de la tomba TT 23, per part de Robert Mond, de 136 cons del tipus D&M  117, tots pintats de color groc (Collins 1976, p. 34).
[18] Schneider-Graziosi 1914, p. 5.
[19] Junker 1944, p. 184-186, Abb. 78; Junker 1951, p. 154(1-10), Taf. 21 d.

JAUME VIVÓ
jvivo@abaforum.es
Membre de la SCE