Sembla ser, segons ha quedat confirmat anteriorment, que els cons funeraris amb inscripcions són elements emprats principalment en la decoració de les façanes de les tombes tebanes de la dinastia XVIII i, en menor mesura, a època ramèssida, com a conseqüència dels canvis arquitectònics que tingueren lloc en els patis i façanes de les tombes.

El seu origen, de major mida i sense inscripcions, es remunta a la dinastia XI, però no fou fins a inicis de la dinastia XVIII que els cons amb inscripció foren àmpliament usats en un gran nombre de tombes. Per la pròpia característica que presenta la necròpolis tebana, les façanes de les tombes estaven tallades verticalment en l’empit de la muntanya i, la majoria de vegades, aquesta façana s’elevava a més alçada amb material de construcció –normalment pedres o tovots formant un mur– per embellir i protegir d’aquesta manera l’entrada i el pati de la tomba de possibles esllavissades de terra i pedres. Amb tota probabilitat és en aquesta part més aixecada on se situarien els cons funeraris a manera de fris en una, dues o més fileres per tot el llarg de la façana. Segons el disseny i la forma de la superestructura de les tombes, també es van fer servir altres elements de fang cuit amb les mateixes estampacions que els cons, però amb diferents formes i mides segons el lloc que devien ocupar en la construcció. Algunes tombes presentaven a més una piràmide d’adobs sobre la capella funerària, que podia estar també decorada amb un fris de cons amb inscripcions[153].

Amb el pas del temps i el deteriorament natural o intencionat, aquestes tombes es van anar esfondrant, i la seva destrucció va incidir principalment sobre les parts elevades de les façanes. Això podria provocar la caiguda dels cons funeraris sobre el pati de la tomba. La forma cònica i la major solidesa facilità el despreniment del seu allotjament original. Més tard, les pluges torrencials que esporàdicament assoten la regió i la depredació humana durant més de trenta segles s’han encarregat de la dispersió d’aquests elements per tota la necròpolis tebana.

Fig. 22. Localització actual de les diferents zones de tombes de la necròpolis tebana.

La utilització de cons funeraris en les tombes de l’Imperi Nou situades en les diferents zones que conformen la necròpolis tebana (fig. 22) va estretament unida al lloc escollit per a la construcció d’aquestes tombes, segons les preferències dels diferents regnats i la disponibilitat de l’espai necessari. Els alts dignataris de principis de la dinastia XVIII, seguint als últims monarques de la dinastia anterior, es van fer enterrar en els turons de Dra Abu el Naga, encara que la necròpolis més utilitzada pels més alts dignataris durant la primera meitat de la dinastia XVIII fou, sense cap mena de dubte, el turó de Xeikh Abd el Gurna, on també s’han trobat en la part més alta algunes tombes sense decoració pertanyents a finals de la dinastia XVII. En temps de Hatxepsut i Tutmosis III es començà a utilitzar també el petit turó d’El Khokha, proper a Deir el Bahari, i poc temps després la zona de Gurnet Murai, situada al sud de la necròpolis. Més general fou la dispersió de tombes durant l’època ramèssida; encara se’n pot apreciar una significativa concentració en les zones de Dra Abu el Naga i El Khokha, i són nombroses les usurpacions de tombes anteriorment ocupades, principalment contrastades en la zona de Xeikh Abd el Gurna.

En la fig. 23 es mostra una estimació aproximada de la quantitat total de tombes construïdes durant l’Imperi Nou en les diferents zones de la necròpolis tebana, i s’indiquen al mateix temps les tombes amb propietaris identificats i la quantitat de cons que se’ls han pogut atribuir[154]. La necròpolis de Deir el Medina, tot i que s’hi han trobat alguns exemplars[155] pertanyents a la dinastia XVIII, no s’ha tingut en compte en aquest estudi, perquè presenta unes característiques pròpies que la diferencien de la resta de la necròpolis.

Com es pot observar, el major número de tombes correspon a Dra Abu el Naga, encara que també és allí on es troba el màxim de tombes no identificades, ja que el grau de destrucció d’aquesta necròpolis és superior a la resta. Conseqüentment, també l’atribució de cons a tombes identificades és proporcionalment menor que a Xeikh Abd el Gurna, on les tombes es troben en millor estat de conservació. L’ús de cons en la zona d’El Khokha fou sensiblement inferior, pel fet que la seva ocupació fou també proporcionalment menor i es començà a utilitzar algunes dècades més tard, durant els regnats de Hatxepsut i Tutmosis III. El mateix va ocórrer en la zona de Gurnet Murai encara que el nombre total de tombes és bastant inferior. En relació a la zona d’Assassif, no començà a ser utilitzada de manera habitual fins al regnat de Ramesses II, encara que fou usada esporàdicament per realitzar alguns enterraments de regnats anteriors (fig. 24).

Fig. 24. En aquesta gràfica es mostra, per dinasties, la distribució de tombes identificades i la utilització comparativa dels cons funeraris segons les diferents zones geogràfiques de la necròpolis.

Cons sense inscripcions trobats fora de la zona de Tebes. Tot i que els cons funeraris, sense cap mena de dubte, són un fenomen típicament tebà, s’han trobat alguns exemplars en altres localitats allunyades de Tebes. Exemplars sense inscripcions i pertanyents a l’Imperi Mitjà s’han trobat a Naga ed Deir, Abidos, Armant, El Rizeiqat, Et Tod i Guebelein.

Georges Daressy parla d’un viatge d’inspecció portat a terme l’any 1889 juntament amb el que llavors era director del Servei d’Antiguitats Egípcies, Eugène Grébaut, i menciona haver recollit a El Rizeiqat –a 12 Km al sud d’Armant– en un cementiri de l’Imperi Mitjà alguns cons sense inscripcions, com ja havien advertit alguns a Abidos[156]. D’altra banda, l’assiriòleg anglès Archibald H. Sayce, sense mencionar més detalls, publicà l’any 1905 un con sense inscripció recollit a Guebelein[157] similar als mencionats per Daressy a Rizeiqat. També s’han trobat cons sense inscripció en les excavacions efectuades a Et Tod a uns 25 Km de Luxor, en un cementiri de l’Imperi Nou amb tombes de la dinastia XVIII sense decoració[158].

L’egiptòleg alemany Friederich W. Von Bissing menciona haver trobat l’any 1913 deu cons sense inscripció, pintats de color vermell, al costat d’unes tombes de l’Imperi Nou a Naga ed Deir[159], la necròpolis de l’antiga Tinis propera a Abidos. Contràriament al que s’ha mencionat, és probable que, per les seves característiques, els cons trobats per Von Bissing pertanyin a l’Imperi Mitjà. En la necròpolis de Naga ed Deir, utilitzada des de l’època predinàstica, les restes de tombes pertanyents a l’Imperi Nou són molt escasses i algunes d’aquestes tombes foren reutilitzades de l’Imperi Mitjà. Anys més tard, en les excavacions efectuades per Robert Mond i Oliver H. Myers a Armant, es van trobar alguns cons força grans, també sense cap tipus d'inscripció, en la tomba 1213 datable entre les dinasties XI i XIII[160].

Per les dades que coneixem, es podria afirmar que la difusió de tombes que durant l’Imperi Mitjà van utilitzar els cons sense inscripció en la seva decoració no es va limitar únicament a la zona de Tebes, sinó que el seu ús es va estendre a uns quants quilòmetres cap el nord i cap al sud, de manera que almenys es van utilitzar en algunes tombes dels cementiris anteriorment esmentats (fig. 25). Tot i així, l’ús dels cons funeraris sembla que no es va fer d’una forma generalitzada com ho seria més endavant, durant l'Imperi Nou en la necròpolis tebana amb cons amb inscripció.

Fig. 25. Mapa d’Egipte assenyalant l’expansió esporàdica en l’ús dels cons funeraris sense inscripcions durant l’Imperi Mitjà, des de Tebes cap al Nord fins a Naga ed Deir, i de Tebes cap al Sud fins a Guebelein.

Cons amb inscripcions trobats fora de la zona de Tebes. Conjecturalment, aquest tipus d’objectes inscrits també es van fer servir en altres tombes més allunyades de la capital tebana, possiblement per funcionaris delegats pel rei per exercir les seves funcions.

A.H. Sayce realitzà l’any 1905 excavacions en la zona de Ed Der, situada prop de la moderna Mataana a 7 Km al nord d’Esna, on probablement es trobaria l’antiga necròpolis d’Agni. El jaciment, saquejat totalment pels buscadors de tresors[161], pertanyia a l’Imperi Mitjà, i Sayce únicament va trobar abundants restes de ceràmica, la majoria en estat fragmentari. No obstant això, menciona que va trobar en l’extrem nord del cementiri les restes d’una casa àrab, i en la seva vella cuina hi va trobar diversos cons amb inscripció, juntament amb fragments d’una gerra d’alabastre i d’un sarcòfag de terracota[162]. Els cons trobats per Sayce pertanyien a dos personatges anomenats Apehti[163] i Anetjer[164] no coneguts per altres fonts. El títol d’aquest últim, que menciona la deessa Hathor com “senyora d’Agni”, vincularia Anetjer amb aquest indret. Tots els indicis apunten que en aquest cementiri de l’Imperi Mitjà es van fer construir les seves tombes aquests dos personatges, que visqueren presumiblement durant l'Imperi Nou, encara que també hi hauria la possibilitat, donat el lloc de la troballa, que aquests cons fossin intrusos, o bé que pertanyessin a un cenotafi en memòria dels dos difunts, edificat en aquest lloc on haurien desenvolupat les seves funcions en honor a la deessa Hathor. Fins el moment, a Tebes no s’han trobat més cons d’aquests dos personatges ni es coneixen altres exemplars que els mencionats per Sayce, el parador actual dels quals, d’altra banda, es desconeix. Ni Davies ni el propi Macadam tingueren accés a aquests exemplars, i van optar per incloure’ls en el Corpus a partir dels dibuixos de Sayce sense haver-los pogut corroborar.

Georg Steindorff, durant les excavacions efectuades a Núbia entre els anys 1929 i 1934, va trobar en la tomba S65 de la necròpolis d’Aniba[165] uns quants exemplars d’un con l’estampació del qual ja era coneguda en la necròpolis tebana[166] perquè se n’havien trobat alguns exemplars, juntament amb un altre con diferent, però de similars característiques, que pertanyien al mateix personatge [167]. A més dels cons, Steindorff va trobar també un piramidó[168] i dos trams d’un mur pertanyent a un edifici que no va poder identificar com part d’una piràmide o d’una capella. Com que no va trobar restes de cap estructura subterrània ni de cap pou, i com a conseqüència de les informacions que li va donar Norman de Garis Davies sobre la possible localització de la tomba d’aquest personatge en la vorera occidental de Tebes –probablement en la zona d’El Khokha[169]–, Steindorff pensà que es tractava d’un cenotafi que s’hauria fet construir aquest funcionari del rei a Aniba durant la seva destinació a Núbia sota les ordres del virrei, però que hauria escollit la capital com a darrera residència.

A aquests dos coneguts casos de cons amb inscripció trobats fora de la regió tebana, cal afegir-hi la recent i important troballa d’un cert nombre de cons funeraris usats per decorar una tomba a Núbia. La Dongola Reach Expedition dirigida per Stuart T. Smith en l'actualitat està efectuant excavacions a la llunyana regió de Tombos, situada al nord de Kerma, a la Núbia sudanesa. Entre les restes d’una tomba de l’Imperi Nou (TMB500), amb una superestructura formada per una piràmide que ha desaparegut quasi totalment, es van trobar alguns cons funeraris amb inscripció pertanyents a un alt funcionari egipci anomenat Siamon i a la seva esposa Ueren[170]. Alguns d’aquests cons es podrien haver vist a la superfície en un primer examen del lloc realitzat l’any 1999[171], i aquesta és la primera vegada que es pot testimoniar una troballa de cons funeraris en un lloc tan allunyat de Tebes. Aquesta interessant troballa prova, sense cap mena de dubte, la influència i el poder que va exercir aquest alt funcionari de la cort egípcia, que tenia com una de les principals funcions controlar la recaptació dels tributs en la zona sota les ordres del virrei. Siamon es va fer construir una gran tomba coronada per una piràmide de tovots decorada amb cons amb inscripció a l’estil de les tombes tebanes[172]. Al costat dels cons es van trobar alguns fragments de tovots amb una estampació rectangular pertanyent a Ueren, esposa de Siamon[173].

[153] Borchardt, Königsberger & Ricke 1934, p. 29 Abb. 5-7.
[154] Per confeccionar aquest gràfic s’han utilitzat les publicacions de Porter & Moss i F. Kampp (vegeu supra).
[155] Únicament s’han pogut constatar sis tipus de cons pertanyents a tombes de la necròpolis de Deir el Medina: con núm. D&M 199 d’Hormés; D&M 219 de Pay; D&M 404 d’Esmen; D&M 453 d’Amenuahsu i els núm., D&M 284 i 454 pertanyents a Nakhy.
[156] Daressy 1926, p. 18-19. “... J’ai ramassé dans ce cimentère un certain nom de cônes funéraires semblables a ceux de Gournah mais sans inscriptions; déjà à Abydos j’en avais remarqué quelques-uns; l’usage de cet object n’est donc pas spécial à la nécropole de thèbes.”
[157] Sayce 1905, p. 164. “... tho’ uninscribed cones of the XIIth dynasty have been discovered at Rizagât and I have picked one up at Gebelên.”
[158] Málek 1982, col. 428:9.
[159] Bissing 1926, part I, p. 171. “...«Grabkegel» in Naga ed Deïr: Im Jahre 1913 sah ich an den Gräbern des Neuen Reichs in Naga ed Deïr neben einem Topf des Neuen Reichs etwa zehn mit roter Farbe überzogene, unbeschriebene Grabkegel der üblichen Form liegen; es sind meines Wissens die einzigen außerhalb Thebens und Abu Simbels bisher in Ägypten nachgewiesenen...”
[160] Mond & Myers 1937, p. 59, pl. XXII:6. “... The funerary cones. These had never carried inscriptions.” “... Funerary cones are, of course, characteristic of the XVIIIth Dynasty. It is interesting that Rizeikat is the only place outside Qurneh where Daressy has noticed them, and the only place where they occur before the XVIIIth.”
[161] Sayce 1905, p. 159. “...My hope of finding something to reward my labours was, however, disappointed, for the cemetery has been so systematically and scientifically plundered during the last twenty-five years that scarcely anything was left...” “...The only unplundered graves that I discovered were at the Southern extremity of the cementery, immediately eastward of the Ezbet Mahmud, but unfortunately they belonged to very poor persons, a fact which has probably protected them from the antiquity-dealers...”
[162] Sayce 1905, p. 164. “...An Arab building has stood upon the spot, the foundations of which I excavated, and, in the old "kitchen-midden" of the building, I found several of the cones and the fragments of an alabaster jar as well as of a terra-cotta coffin with hatched edge.”
[163] Con núm. 347 del Corpus de Davies & Macadam pertanyent a “L’escriba del déu, Apehti.”
[164] Con núm. 555 del Corpus de Davies & Macadam pertanyent a “L’escriba del déu en el temple de Hathor, senyora d’Agni, Anetjer.”
[165] Steindorff 1937, p. 61.
[166] Con núm. 607 del Corpus de Davies & Macadam pertanyent a “El seguidor de sa majestat, Aauy, justificat. La senyora de la casa, Senenu, justificada.”
[167] Con núm. 599 del Corpus de Davies & Macadam pertanyent a “El representant del virrei, Aauy, justificat. La senyora de la casa, Senenu.”
[168] Steindorff 1937, p. 187; Rammant-Peeters 1983, p. 26-27, 174-175.
[169] Fins el moment, tot i la opinió de Davies, encara no s’ha pogut identificar la tomba d’aquest personatge en la necròpolis tebana, encara que pels cons trobats no hi ha dubte que fou en aquesta zona on Aauy es va fer construir la tomba.
[170] Smith 1996-1998, “...In the upper class part of the cemetery at Tombos, we found the remains of two pyramids, one of which we have partially excavated. Inscribed funerary cones tell us that this pyramid was the tomb of the noble couple Siamun and Weran. Although modest compared to the huge royal pyramids of the Old and Middle Kingdom, Siamun and Weran’s pyramid is large by Noble's standards. The pyramid itself was 23 feet to a side, and stood over 30 feet tall. Its chapel would have been elaborately painted, unfortunately only fragments were found. The large courtyard contained smashed dishes and hearths - remnants of funerary feasts. We dug four meters down the shaft without finding the burial chamber, whose secrets will have to be revealed another time.”
[171] Edwards & Osman 2001, “...Two well-fired ceramic cones were recovered from the shaft fill and several others were noted elsewhere on the cemetery surface. The cones vary in length between 11 and 17 cm and were up to 6 cm wide, with an approximately rectangular section. Very faint traces of a stamp impression was visible on the end of one example, but this could not be read.”
[172] L’estampació del con de Siamon és inèdita al Corpus de Davies & Macadam. En la inscripció es pot llegir: “El venerat davant Ossiris, senyor del pilar djed, escriba del tresor, supervisor de les terres estrangeres, Siamon. La seva esposa, la senyora de la casa, Ueren”.
[173] En total es van trobar aproximadament 60 cons, dels quals dues dotzenes eren perfectament llegibles amb el nom de Siamon i la seva esposa. A més de diversos fragments pertanyents, al menys, a dos tovots amb el nom d’Ueren, també es van trobar alguns exemplars amb forma rectangular amb estampacions de Siamon i Ueren per separat (comunicació personal del Dr. Stuart Tyson Smith, 3-9-2002).

JAUME VIVÓ
jvivo@abaforum.es
Membre de la SCE