 |
| Nilus |
El tebeo, últimament més conegut amb el nom de còmic, inicià el seu camí, com a mitjà d’expressió gràfica, amb personatges humorístics publicats per la premsa americana en els seus suplements dominicals. Altres autors consideren que el còmic va nèixer a Europa, i més concretament a Alemanya, a les darreries del segle XIX, amb els personatges Max und Moritz de Wilhem Busch.
 |
| Jaume Perich |
Clarament des dels seus inicis, humor i tebeos van estar íntimament lligats, i el món de la cultura egípcia va inspirar situacions i personatges als autors de tebeos. En alguns casos partint d’una cultura antiga, en aquest cas l’antic Egipte, es presenten situacions i actituts molt actuals. En aquest apartat podriem citar els dos germans italians A. i F. Origone que amb el seu personatge Nilus ens provoca el somriure “fent l’ullet” envers la nostra societat actual. A casa nostra, els nombrosos acudits/pensaments d’en Jaume Perich, que realitza una crítica subtil (o no) de la nostra societat. En la mateixa línia també trobem dins la històrica revista, La Codorniz, avui desapareguda, el personatge Kalikatres, nom utilitzat també com a pseudònim pel seu autor Angel Menéndez Menéndez. Molt més recentment la revista El Jueves, en el seu número 1000, va dedicar un seguit de pàgines al món egipci, on els seus personatges habituals van fer “turisme” per l’antic Egipte: Seguridasociá dibuixat per Manel, Pedro Pico & Pico Vena de Azagra, Manolo en l’episodi titulat El Eunuco, de Manel, etc. Dins de la col·lecció La historia vista por detrás, Romeu, ple d’humor, ens il·lustra sobre “el mite” d’Isis i Osiris en una aventura que titula Dallas.
 |
|
 |
| Pedro Pico & Pico Vena: Año 2000 AC/DC |
|
 |
| El Jueves egipcio (Ozeluí) |
Manolo: El eunuco |
Cal fer esment de l’important autor F. Ibáñez, que per mitjà dels seus personatges ens presenta situacions anacròniques, satíriques i caòtiques i ens sorpren que la civilització egípcia pogués perdurar i deixar el seu llegat històric després que Mortadelo y Filemón visitessin el país dels faraons.
 |
| La historia vista por detrás: Dallas |
En altres casos hi ha temes recorrents per part dels autors, com és el cas de Cleopatra i el seu nas i les mòmies. En el primer cas tenim a Uderzo i Goscinny que no varen poder resistir la temptació de fer viatjar al seu personatge Astèrix a la cort llegendària de la reina Cleopatra (famosa pel seu nas i altres coses...) en la coneguda aventura titulada Astèrix i Cleopatra. També els entremaliats Zipi y Zape del mestre Escobar, incideixen novament amb el cèlebre nas de Cleopatra. Un altre autor que tracta la figura de Cleopatra i els seus famosos banys de llet de burra, amb humor no exent de certa sensualitat, és el barceloní M. Schmidt i Efepe en l’episodi titulat La pirámide perdida.
 |
|
 |
| Asterix y Cleopatra |
La pirámide perdida |
Les mòmies i la seva aura de misteri i maledicció han donat molt joc als autors de tebeos a l’hora d’explotar la seva vessant humorística. Podem destacar l’autor valencià Mique Beltran en La pirámide de cristal, on la protagonista, una estrella del cinema anomenada Cleopatra viu, durant el rodatge d’una pel·lícula, una situació de suspens i misteri amb una mòmia. El francés J. Tardi ens presenta un “thriller” no exempt d’humor en l’obra Momias enloquecidas, protagonitzada pel seu personatge Adèle Blanc-Sec. A les aventures de Sally Forth de l’americà W. Wood, trobem una heroïna ingènua i sexy que topa amb una mòmia famèlica.
 |
| La pirámide de cristal, una aventura de Cleopatra |
En definitiva, tal com s’ha indicat al principi, l’antiguitat tractada amb humor ens remet gairebé sempre a un temps actual on el lector sagaç i intel·ligent haurà de llegir “entre línies”.
 |
| Sally Forth |
|
