|
En aquest apartat i amb aquest nom “pedra rera pedra!” s’han volgut presentar una sèrie de vinyetes on es representen gràficament els monuments més significatius de la civilització egípcia, que han arribat fins els nostres dies a través dels tebeos.
Els dibuixants de còmics per norma general no “inventen” els monuments i ens els presenten tal com els coneixem. Tal com podem gaudir en l’extensa obra dels francesos De Gieter mitjançant el seu personatge Papyrus i Dominique Hé, amb El halcón de Mu i El enigma de la Atlántida, o també en la dibuixant danesa Susi Bech ja mencionats anteriorment en els apartats d’Egiptòlegs en acció i Peripècies dels antics egipcis, amb el seu personatge Nofret en la aventura titulada Aton, on veiem acurades visions, gairebé fotogràfiques, de les diferents edificacions egípcies, amb textos molt pedagògics, on fins hi tot ens donen a vegades les mides i característiques, com ara en la vinyeta de Hé a El halcón de Mu on es representa la planta del temple de Karnak a l'antiga Tebes.
 |
|
 |
| Nofret: Aton |
|
 |
| Papyrus: Les larmes du géant |
El halcón de Mu |
Potser el monument més representat en els tebeos són les piràmides, construccions emblemàtiques de la cultura egípcia i una de les set meravelles del món antic. Gairebé tots els autors que tracten el món egipci les han representat. Les podem veure, fins hi tot, en les vinyetes del Jabato dibuixades per F. Darnís, definint- les com una “siniestra edificación”, on hi apareix dibuixada una escala que condueix a la porta d’entrada! També les veiem en les aventures de la super heroïna nordamericana Wonder Woman, que, al seu pas per Egipte, fa un curiós comentari pedagogicogeogràfic: “¡Egipto! igual que las fotos de Julia.”
 |
| Wonder Woman |
Altres representacions de temples i monuments en general, els podríem anomenar “egiptitzants” perquè no estan referits a cap monumet conegut, com ara en la vinyeta de Milligan, Dillon i Gascoine a Egypt: The book of the Shadow, on es representa una solitària imatge inspirada en l'antiga ciutat dels obrers de Deir el Medina. Aquí la imaginació dels autors ha conjugat diferents elements arquitectònics existents per crear noves construccions i monuments per dona’ls-hi un aire “més egipci”. Com és el cas de les il·lustracions de l’espanyol A. Bernal, en la versió gràfica de la novela d’Emili Salgari, El hijo del sol, o la trilogia L’or du temps dels francesos D. Haziot i F. Baranger, ja citada anteriorment, fins arribar als deliris futuristes del també francès Philippe Druillet. Els exemples a esmentar serien nombrosos, ja que els monuments són un element pràcticament imprescindible en l’escenografia ambiental d’una aventura referida a l’antic Egipte.
 |
|
 |
| Egypt: The book of the Shadow |
L'or du temps: La chair des Dieux |
|
