Presentació

El jaciment d’El Bahnasa es troba situat a la riba esquerra del Bahr Yussef, a uns 190 Km al sud del Caire. Va ser descobert i identificat com l’antiga ciutat d’Oxirrinc per Denon, un dels components de l’expedició de Bonaparte. Des de 1897 s’han realitzat ocasionalment excavacions i ha estat sistemàticament saquejat, per a la recerca sobretot de papirs, ja que la gran riquesa d’aquests documents ha fet cèlebre el jaciment.
Amb motiu del descobriment d’una tomba d’època saïta el 1982, una Missó arqueològica del Consell Superior d’Antiguitats va emprendre les excavacions sistemàtiques a El-Bahnasa, i el 1992 la Missió es convertí en Mixta per l'associació als treballs de la Universitat de Barcelona.

La Missió Mixta ha tingut com objectius prioritaris:

1) L´excavació i l’estudi de la Necròpolis Alta, descoberta el 1982.
2) L’estudi de la topografia del jaciment, absolutament desconeguda abans de 1992.

Reconeixement del jaciment

El reconeixement del conjunt del jaciment ha estat realitzat per diversos mitjans:

- aixecament d’un plànol topogràfic, actualitzat en cada campanya;
- prospeccions en superfície ;
- sondeigs arqueològics
- prospeccions electro-magnètiques del subsòl;
- presa de vistes aèries.

Amb els resultats de tot l’esmentat, es poden situar alguns elements de la ciutat grecoromana:

1. hipòdrom
2. porta N.W.
3. muralla occidental
4. Necròpolis Alta
5. necròpolis occidentals
6. teatre (excavat per Petrie)
7. columnata
8. tetrapiló (després columna honorífica)
9. pous i columna de Fatah el-Bab (possible un temple?)
10. porta oriental a Zain al-Abidin
11. angle de peristil dòric que (possible gimnàs?)
12. necròpolis de l’Imperi Nou (?)

Mineret situat a sobre de la porta monumental

La Necròpolis Alta

Tot i estar situada sobre un turó que domina la ciutat, la Necròpolis Alta no havia estat descoberta ni pels lladres ni pels diversos excavadors del jaciment fins l'any 1982. Les tombes més antigues pertanyen a l'època saïta. Se n’ha localitzat en diversos punts de l'àrea explorada, les unes separades de les altres. Responen a diferents tipologies però les més característiques corresponen a les tombes de cambra cobertes amb volta i construïdes amb carreus de calcària. Es daten dins de la primera meitat del segle VI aC. Aquests sepulcres contenien sarcòfags de pedra, en algun cas amb inscripcions gravades. La cambra principal d'una de les tombes presentava una decoració a base d´inscripcions pintades.
A l'època romana es van construir al voltant de les antigues tombes saïtes nous sepulcres que imitaven les seves característiques arquitectòniques però amb un tipus d'aparell més petit. Una d'aquestes tombes, que la missió ha restaurat, conté pintures murals de temàtica mítica. Per damunt d'aquest conjunt de tombes de pedra d'època saïta i romana, s'ha trobat una important necròpolis d'estructures de tovot que daten de l'època bizantina. Cal destacar un oratori de grans dimensions amb estructures força complexes on es deurien desenvolupar alguns rituals funeraris dels primers cristians d'Oxirrinc. Les parets d'aquest oratori estaven decorades amb pintures.

Entrada monumental

Les pintures de l'oratori

Les pintures de l'oratori cristià de la Necròpolis Alta estaven fetes a la tempera. Els motius escollits provenen en part del repertori tradicional de la pintura paleocristiana. És el cas de la història del profeta Jonàs engolit i regurgitat pel monstre marí, de l'àguila psicopompa que prové de la iconografia oriental o de les arquitectures simbòliques que organitzen la figuració. Al costat d'aquests quadres de notable policromia es troben altres pintures molt més sòbries fetes simplement amb vermell i negre sobre fons blanc. Serveixen per representar, mitjançant corones i creus, els símbols del martiri i de la resurrecció. L'esperança en la salvació es manifesta així mateix per les pregàries i mementos escrits en grec.
A mesura que es desenterraven les pintures es procedia a arrencar-les i consolidar-les. Per començar, calia eliminar les concrecions salines que s'havien format sobre les imatges. Després, es recobrien les pintures amb gases adherides amb una barreja de paraloid i d'acetona. Quan la tela quedava seca es podia separar la capa de preparació de les pintures de la paret sense risc de fractures. El procediment acabava en el moment de separar amb un dissolvent les gases que havien protegit la imatge que prèviament havia estat col•locada sobre una nova superfície de suport. La pintura quedava d'aquesta manera consolidada sobre una taula de fusta i es podien completar els buits de les pintures i fer els retocs necessaris partint d'un criteri de restauració que no aspira a la restitució de la imatge.

Pintura de la tomba número 3

La catacumba

A l'oest de la ciutat i fora de la muralla occidental hi ha indicis, en superfície , de restes de tombes d'època grecoromana més o menys ben conservades. Més lluny encara, a uns 1,5 Km. de la ciutat antiga, es va localitzar l’any 2000 l’emplaçament d’una estructura subterrània consagrada al déu Osiris. La catacumba, situada sota una elevació natural del terreny actualment al mig del desert , va ser construïda amb blocs escairats de pedra calcària blanca en les galeries excavades a la roca. En una d’aquestes sales s’ha descobert una estàtua jacent d’Osiris de 3,40 m. de longitud. En una altra, una sèrie de nínxols construïts a banda i banda d’un estret passadís, en els quals s’enterraven petites mòmies d’Osiris vegetant. Cada nínxol té una inscripció que permet datar el conjunt a l’època ptolemaica. Aquestes inscripcions porten també el nom d’aquest Osireion, Per-khef, permetent relacionar-lo amb els blocs decorats vistos per Sauneron als anys cinquanta en el mercat d’antiguitats Les galeries havien estat saquejades, però s’han pogut recuperar encara una gran quantitat de petits objectes que formaven part del mobiliari proper al ritual funerari osiriac: petites caixetes amb cobertura piramidal, boles, petits pans i pastissos, amulets, etc.

Escala d'accés a la tomba número 2

Tomba número 2

Tomba número 3

Tomba número 13

Sarcòfag saíta a l'interior de la tomba número 13

Tomba número 14

Osireion